El franquisme a Catalunya: intel·lectuals, cultures, llengües. Balanç i perspectives (2000-2015)

Olívia Gassol

Abstract


En els darrers quinze anys els estudis sobre història cultural del període franquista han avançat d'una manera molt significativa. Aquest estudi bibliogràfic té com a objectiu revisar críticament les aportacions més llevants entorn dels principals elements que conformen el sistema cultural durant el període franquista a Catalunya i avaluar-ne les perspectives de recerca futures; això és, els intel·lectuals, els sistemes literaris, el sector editorial i la censura, i finalment, la premsa com a espai de projecció d'un discurs sobre la tradició cultural, especialment la catalana.

Full Text:

PDF

References


Referències bibliogràfiques citades, publicades fins a 1999

AA.DD. 1979. Edicions 62. Mil llibres en català (1962–1979), Barcelona: Edicions 62.

AA.DD. 1987. Edicions 62. Vint-i-cinc anys (1962–1987), Barcelona: Edicions 62.

Abellán, Manuel L. 1979. ‘Análisis cuantitativo de la censura bajo el franquismo (1955–1976)’, Sistema. Revista de Ciencias Sociales, 28 (gener), pp. 75–89.

———. 1980. Censura y creación literaria en España (1939–1976), Barcelona: Península.

———. 1989. ‘Apunts sobre la censura literària a Catalunya durant el franquisme’, Revista de Catalunya, 27 (febrer), pp. 123–132.

Benet, Josep. 1973. Catalunya sota el règim franquista. Informe sobre la persecució de la llengua i la cultura de Catalunya pel règim del general Franco, vol. 1, París: Edicions Catalanes de París.

———. 1995. L’intent franquista de genocidi cultural contra Catalunya, Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Bonet, Laureano. 1994. El jardín quebrado. La escuela de Barcelona y la cultura del medio siglo, Barcelona: Península.

Cabellos, Pilar. 1992. Els orígens de Destino (1937–1939), treball de recerca, Universitat Autònoma de Barcelona.

Castellet, Josep M. 1988. Els escenaris de la memòria, Barcelona: Edicions 62.

Colomer, Josep Maria. 1978. Els estudiants de Barcelona sota el franquisme, 2 vol, Barcelona: Curial.

Díaz i Esculies, Daniel. 1996. L'oposició catalanista al franquisme: el republicanisme liberal i la nova oposició (1939–1960), Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Faulí, Josep. 1980. ‘Tele/Estel’ (1966–1970). Un restabliment frustrat de la premsa en català, tesi de llicenciatura, Universitat Autònoma de Barcelona.

———. 1988. ‘Tele/estel (1966–1970). Història d’una frustració’, dins AA.DD., Tele/Estel, Arreu, Oriflama, Canigó i Presència. Cinc revistes catalanes entre la dictadura i la transició, Barcelona: Diputació de Barcelona, pp. 11–30.

Fuster, Joan. 1972. Literatura catalana contemporánea, Barcelona: Curial.

Gallofré, Maria Josepa. 1990. L’edició catalana i la censura franquista (1939–1962), tesi doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona.

———. 1991a. ‘Las "Nuevas normas sobre idiomas regionales" i les traduccions durant els anys cinquanta’, Els Marges, 44 (setembre), pp. 5–17.

———. 1991b. L'edició catalana i la censura franquista (1939–1951), Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

González Casanova, José Antonio, ed. 1992. La revista El Ciervo. Historia y teoría de cuarenta años, Barcelona: Península.

Gracia, Jordi. 1996. Estado y cultura. El despertar de la conciencia crítica bajo el franquismo (1940–1962), Tolosa: Presses Universitaires du Mirail. [Reeditat a Barcelona: Anagrama: 2006].

Heine, Hartmut. 1983. La oposición política al franquismo. De 1939 a 1952, Barcelona: Crítica.

Laín Entralgo, Pedro. 1945. La generación del noventa y ocho, Madrid: Artes Graf. Diana.

Larios, Austí G.; Xavier Pujadas & Carles Santacana. 1999. ‘Cap a una nova renaixença (1954–1966)’, dins Els intel·lectuals i el poder a Catalunya (1808–1975), coord. de Jordi Casassas, Barcelona: Pòrtic, pp. 357–268.

Mainer, José Carlos. 1972. Literatura y pequeña burguesía en España. Notas 1890–1950, Madrid: Cuadernos para el Diálogo.

Marías, Julián. 1966. Consideración de Catalunya, Barcelona: Aymà.

Massot i Muntaner, Josep. 1978a. Cultura i vida a Mallorca entre la guerra i la postguerra (1939–1950), Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

———. 1978b. “La repressió́ contra la llengua a Mallorca (1936–1939)”, dins AA.DD., Segones jornades del CIEMEN: Abadia de Cuixà 16–22 d’agost de 1977, Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

———. 1979. ‘La represa del llibre català a la postguerra’, Els Marges, 17 (setembre), pp. 88–102.

Molas, Joaquim. 1966. La literatura de postguerra, Barcelona: Dalmau Editor.

———. 1977. ‘La Selecta. Una editorial significativa’, L'Avenç, 6, pp. 40–43.

Molinero, Carme & Pere Ysàs. 1981. L'oposició antifeixista a Catalunya (1939–1950), Barcelona: Edicions de La Magrana.

Morán, Gregorio. 1998. El maestro en el erial. Ortega y Gasset y la cultura del franquismo, Barcelona: Tusquets, 1998.

Pla, Josep. 1970. ‘Josep Maria Cruzet, editor’, Homenots. Segona sèrie. Obra completa, vol. 16, Barcelona: Destino, 1970, pp. 563–595.

Riera, Carme. 1988. La Escuela de Barcelona. Barral, Gil de Biedma, Goytisolo: el núcleo poético de la generación de los 50, Barcelona: Anagrama, 1988.

Samsó, Joan. 1994–1995. La cultura catalana: entre la clandestinitat i la represa pública (1939–1951), 2 vol., Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Santamaria, Núria. 1989. ‘Revista (1952–1955) i la introducció del realisme social narratiu’, Els Marges, 39 (gener), pp. 95–109.

Serrahima, Maurici. 1967. Realidad de Catalunya. Respuesta a Julián Marías, Barcelona: Aymà.

Sinova, Justino. 1989. La censura de prensa durante el franquismo, Madrid: Espasa Calpe.

Solé i Sabaté, Josep M. 1985. La repressió franquista a Catalunya. 1938–1953, Barcelona: Edicions 62.

Triadú, Joan. 1982. La novel·la catalana de postguerra, Barcelona: Edicions 62.

———. 1985. La poesia catalana de postguerra, Barcelona: Edicions 62.

Vall i Solaz, Xavier. 1994. ‘Aproximació a la influència de l'existencialisme en la literatura catalana de postguerra’, dins AA.DD., Els anys de la postguerra a Catalunya. Cicle de conferències fet al CIC de Terrassa: curs 1987–1988, Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 59–72.

———. 1995. ‘L'objectivisme en la narrativa catalana de postguerra’. Dins: Actes del Desè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Frankfurt am Main, 18–25 de setembre de 1994, vol. I, a cura d’Àxel Schönberger i Tilbert Dídac Stegmann, Barcelona: AILLC / Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 139–154.

Vallverdú, Francesc. 1987. ‘L’edició en català i l’experiència d’Edicions 62’, dins AA.DD., Edicions 62. Vint-i-cinc anys (1962–1987), Barcelona: Edicions 62.

Vilanova i Vilada-d’Abadal, Francesc. 1999. Repressió política i coacció econòmica: les responsabilitats polítiques de republicans i conservadors catalans a la postguerra, 1939–1942, Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Referències bibliogràfiques citades, publicades a partir de 2000

Albertí i Oriol, Jordi. 2001. ‘El pensament literari en les revistes catalanes de temàtica general en el període 1945–1970. Antologia, Occident, Tele/Estel i Serra d'Or’, I, II i III, Revista de Catalunya, 165, 167 i 168 (setembre, novembre i desembre), pp. 91–105, 65–79 i 77–85.

Amat, Jordi. 2007. Las voces del diálogo, Barcelona: Península.

———. 2015. El llarg procés. Cultura i política a la Catalunya contemporània, Barcelona: Tusquets.

Aragó, Narcís-Jordi. 2013. Periodisme sota sospita: 25 anys entre la censura i la llei de premsa, Barcelona: A Contra Vent.

Aulet, Jaume. 2000. ‘La poesia catalana de la segona meitat dels anys cinquanta: unes propostes aparentment innovadores’, dins Col·loqui Martí i Pol. 1948–1998. Cinquanta anys de poesia, ed. d’Àlex Broch i Ramon Pinyol, Vic: Eumo, pp. 67–89.

Bacardí, Montserrat. 2012. La traducció catalana sota el franquisme, Lleida: Punctum.

Balcells, Albert. 2011. Els Estudis Universitaris Catalans (1903–1985). Per una Universitat Catalana, Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.

Balcells, Albert & Enric Pujol. 2002–2007. Història de l'Institut d'Estudis Catalans, 2 vol., Catarroja/Barcelona: Afers.

Biosca, Carles. 2007. ‘Georges Simenon traduït per Maria-Aurèlia Capmany’, Quaderns. Revista de Traducció, 14, pp. 29–38.

Boix-Fuster, Emili. 2005. ‘Forja (1945–1966). Un portaveu del catalanisme catòlic sota el franquisme’, Revista de Catalunya, 203 (febrer), pp. 95–110.

Cabo, Isabel de. 2001. La resistencia cultural bajo el franquismo. En torno a la revista "Destino", 1957–1961, Barcelona: Áltera.

Cairol, Eduard. 2013. ‘El descrèdit de la modernitat: Dalí, Ors, Pujols i l'estètica’, dins La cara fosca de la cultura catalana. La col·laboració amb el feixisme i la dictadura franquista, ed. de Jordi Larios, Palma: Lleonard Muntaner, pp. 279–291.

Capdevila, Mireia. 2010. Barcelona germànica, una ciutat acollidora per als amics alemanys. Les grans visites i conferències, 1939–1945, tesina de doctorat, Universitat Autònoma de Barcelona.

Capdevila, Mireia & Francesc Vilanova i Vila-d'Abadal. 2007. ‘Bajo el signo de la esvástica: L'exposició d'arquitectura alemanya a Barcelona, 1942’, L'Avenç, 329 (novembre), pp. 30–35.

———. 2017. Nazis a Barcelona. L’esplendor feixista de postguerra (1939–1945), Barcelona: L’Avenç / Ajuntament de Barcelona / Fundació Carles Pi i Sunyer.

Casals, Daniel. 2015. ‘Contribució de Josep Ibáñez i Senserrich a la difusió i a la reivindicació del català durant el franquisme a la premsa: la primera etapa (1966–1967) de la secció "Aclariments lingüístics", de Tele/Estel’, Estudis Romànics, 37, pp. 85–113.

Casassas, Jordi. 2009. La fàbrica de les idees: política i cultura a la Catalunya del segle XX. Catarroja/Barcelona: Afers.

Castellanos, Jordi. 2011. ‘Postguerra: del “1900” al Modernisme. La reinvenció d'un moviment’, dins Postguerra. Reinventant la tradició literària catalana, ed. d'Olívia Gassol, Lleida: Punctum, pp. 27–49.

Castellet, Josep M. 2012. Memòries confidencials d’un editor, Barcelona: Edicions 62.

Cebrián, Carme & Marià Hispano, ed. 2011. Nous Horitzons, l’optimisme de la voluntat. Revista teòrica i cultural del PSUC, Barcelona/Mataró: Fundació Nous Horitzons / El Viejo Topo.

Cerdà, Jordi. 2014. ‘Socialització i internacionalització de la poesia visual durant la transició. A propòsit de l'Antologia da poesia visual europeia’, Franquisme & Transició, 2, pp. 9–61. https://www.dictatorships-democracies.com

Civit Llort, Ramon. 2013. Destino i la cultura catalana a les acaballes del franquisme (1966–1975), tesi doctoral, Universitat de Barcelona.

Claret, Jaume. 2003. La repressió franquista a la Universitat catalana. La Universitat de Barcelona Autònoma, de la Segona República al primer franquisme, Barcelona/Vic: Institut Universitari d’Història Jaume Vicens i Vives / Eumo.

———. 2006. El atroz desmoche. La destrucción de la Universidad española por el franquismo, 1936–1945, Barcelona: Crítica.

Codina i Solà, Núria. 2005. Aproximació a Oriflama: una revista catalana sota el franquisme, Vic: Editorialdiac.

Coll-Vinent, Sílvia; Cornèlia Eisner & Enric Gallén. 2011. La traducció i el món editorial de postguerra, Lleida: Punctum / Trilcat.

Cornellà-Detrell, Jordi. 2010. ‘Traducció i censura en la represa cultural dels anys 1960’, L’Avenç, 359 (juliol–agost), pp. 44–51.

———. 2013. ‘L’auge de la traducció en llengua catalana als anys 60: el desglaç de la censura, el XVI Congreso Internacional de Editores i el problema dels drets d’autor’, Quaderns. Revista de Traducció, 20, pp. 47–67.

Doria, Sergio. 2013. Ignacio Agustí, el árbol y la ceniza. La polémica vida del creador de La saga de los Rius, pròleg de Carlos Ruiz Zafón, Barcelona: Destino.

Fabre, Jaume. 2013. ‘Quan l'entesa va ser possible’, Serra d'Or, 646 (octubre), pp. 44–45.

Farrés, Ramon. 2004. ‘Antoni Pous i la represa de la recepció de la literatura catalana a Alemanya’, dins AA.DD., Col·loqui Europeu d'Estudis Catalans, I: La recepció de la literatura catalana a Europa, Montpeller: Centre d'Études et de Recherches Catalanes Université Paul Valéry, pp. 39–47.

———. 2013. ‘A la paret, escrit amb guix. Una antologia de poesia alemanya de combat censurada’, Quaderns. Revista de Traducció, 20, pp. 89–94.

Faulí, Josep. 2006. Repertori d'una recuperació (aportació): premsa en català 1939–1976, Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Feldman, Sharon G. & Francesc Foguet. 2016. Els límits del silenci. La censura del teatre català durant el franquisme, Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Ferré Pavia, Carme. 2000. Intel·lectualitat i cultura resistent. Serra d'Or (1959–1977), Cabrera de Mar: Galerada.

———. 2003. ‘Serra d’Or: la plataforma de la intelligentsia cultural durant el franquisme’, Cercles. Revista d’Història Cultural, 6, pp. 44–52.

Foguet, Francesc. 2011. ‘La teranyina de la censura franquista. Els escenaris del control’, Hamlet, 20–21 (novembre–desembre), pp. 68–70.

———. 2013. ‘Rafael Tasis i el teatre’, Estudis Romànics, 35, pp. 247–279.

———. 2015a. ‘El teatro catalán y la censura franquista. Una muestra de los criterios de censura de textos destinados a la representación (1966–1977)’, Represura, nova època, 1, pp. 184–215. http://www.represura.es

———. 2015b. ‘Ricard Salvat, censurat (Salvador Espriu, Bertolt Brecht i Josep Maria Muñoz Pujol)’, Els Marges, 107 (tardor), pp. 12–31.

Fontanals, Reis & Marga Losantos. 2007. ‘Els primers anys de postguerra. 1939–1944’ i ‘La Biblioteca Central durant el franquisme. 1945–1973’, Biblioteca de Catalunya. 100 anys. 1907–2007, Barcelona: Biblioteca de Catalunya, pp. 199–287.

Gallego, Ferran. 2014. El evangelio fascista. La formación de la cultura política del franquismo, 1930–1950, Barcelona: Crítica.

Gallén, Enric. 2013. ‘Xavier Regàs, traductor del teatre de bulevard’, Bulletin Hispanique, 115: 2 (desembre), pp. 573–588.

———. 2015a. ‘Censura teatral y moral católica a fines de los cincuenta. A propósito de Mon cœur balance, de Michel Duran, traducción de Xavier Regàs’, Represura, nova època, 1, pp. 93–183. http://www.represura.es

———. 2015b. ‘Guillermo Díaz-Plaja, director de l'Institut del Teatre durant el primer franquisme’. Franquisme & Transició, 2, p. 41–119. https://www.dictatorships-democracies.com

———, coord. 2015c. ‘Monográfico: La censura franquista y la literatura y la cultura en lengua catalana’. Represura, nova època, 1, pp. 62–184. http://www.represura.es

Gallén, Enric & José Francisco Ruiz Casanova, ed. 2013. Les lectures dels anys cinquanta, Lleida: Punctum. http://www.editorialpunctum.com/coeditors/trilcat/lectures-dels-anys-cinquanta/

———, cur. 2015. Josep M. Castellet. Editor i mediador cultural, Lleida/Barcelona: Punctum / Edicions 62.

Gallofré, Maria Josepa, ed. 2003. Josep Pla, Josep M. Cruzet. Amb les pedres disperses. Cartes 1946–1962, Barcelona: Destino.

Gassol, Olívia. 2006. ‘Verdaguer, Maragall, Riba, Espriu: l'evolució de la imatge del poeta nacional durant la postguerra’, L'escriptor i la seva imatge. Contribució a la història dels intel·lectuals en la literatura catalana contemporània, ed. de Ramon Panyella i Jordi Marrugat, Barcelona: L'Avenç / Grup d'Estudis de Literatura Catalana.

———. 2011. De la utopia mediterrània a la realitat provincial. El projecte cultural de la Diputació de Barcelona durant el primer franquisme, Barcelona: Fundació Carles Pi i Sunyer.

Gassol, Olívia & Mireia Sopena. 2017. ‘La cultura catalana, asediada. Un balance crítico de los estudios sobre la censura franquista". Represura, 2, nova època, http://www.represura.es

Gatell, Cristina & Glòria Soler. 2008. Martí de Riquer, viure la literatura, Barcelona: La Magrana.

———. 2012. Amb el corrent de proa. Les vides polítiques de Jaume Vicens Vives, Barcelona: Quaderns Crema.

Gibert, M. Maria et al., ed. 2007. Literatura comparada catalana i espanyola al segle XX: gèneres, lectures i traduccions (1898–1951), Lleida/Barcelona: Punctum/Trilcat.

Godayol, Pilar. 2013. ‘Censure, féminisme et traduction: Le deuxième sexe de Simone de Beauvoir en catalan’, Nouvelles Questions Féministes, 32: 2, pp. 74–89.

———. 2015. ‘Simone de Beauvoir bajo la dictadura franquista: las traducciones al catalán’, Quaderns de Filologia. Estudis Literaris, Traducción y Censura: Nuevas Perspectivas, 20, pp. 17–34.

———. 2016. Tres escriptores censurades: Simone de Beauvoir, Betty Friedan & Mary McCarthy, Lleida: Punctum.

González, Ainize. 2010. ‘Nota sobre la revista Algol’, Els Marges, 90 (hivern), 68–79.

Gonzàlez i Vilalta, Arnau. 2009. Cataluña bajo vigilancia. El consulado italiano y el fascio de Barcelona (1930–1943), Publicacions de la Universitat de València.

Gracia, Jordi. 2004. La resistencia silenciosa. Fascismo y cultura en España, Barcelona: Anagrama.

———. 2013. ‘Una cruïlla invisible o les raons del futur el 1955’, Les lectures dels anys cinquanta, ed. de Enric Gallén i José Francisco Ruiz Casanova, Lleida: Puntum, pp. 19–33. http://www.editorialpunctum.com/coeditors/trilcat/lectures-dels-anys-cinquanta/

Gracia Alonso, Francisco. 2001. ‘L'ombra d'una absència: la recerca arqueològica a Catalunya durant la postguerra’, L'Avenç, 261 (setembre), pp. 16–24.

———, Francisco. 2002–2003. ‘La depuración del personal del Mueso Arqueológico de Barcelona y del Servicio de Investigaciones Arqueológicas después de la Guerra Civil (1939–1941)’, Pyrenae, 33–34, pp. 303–343.

———, Francisco. 2009. La arqueología durante el primer franquismo (1939–1956), Barcelona: Edicions Bellaterra.

———, Francisco. 2012. Arqueologia i política. La gestió de Martín Almagro Basch al capdavant del Museu Arqueològic Provincial de Barcelona, 1939–1962, Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona.

Guixà, Josep. 2014. Espías de Franco. Josep Pla y Francesc Cambó: la red de espionaje contra la revolución en Catalunya, pròleg de Manuel Trallero, Madrid: Fórcola.

Guntín Masot, Elionor & Ivan Garcia Sala. 2014. ‘La traducció al català d’Els baixos fons (1968), de Maksim Gorki’, Quaderns. Revista de Traducció, 21, pp. 153–164.

Hernández, Elena, Miguel Ángel Ruiz & Marc Baldó. 2007. Estudiantes contra Franco (1939–1975). Oposición política y movilización juvenil, Madrid: La Esfera de los Libros.

Hernández Hernández, Sònia & Ángel Luis Acín. 2002. Juan Ramón Masoliver: dies llegits, Ajuntament de Montcada i Reixac.

Hout-Huijben, Lidwina M. van den. 2015. El rojo crítico. Expansión de la literatura catalana bajo censura (1962–1977), tesi doctoral, Rijksuniversiteit Groningen.

Jané-Lligé, Jordi. 2013. ‘Narrativa alemanya de postguerra: autors traduïts i censura’, Quaderns. Revista de Traducció, 20, pp. 117–145.

Juliá, Santos. 2004. Historias de las dos Españas, Madrid: Taurus.

———. 2014. Nosotros, los abajo firmantes. Una historia de España a través de manifiestos y protestas, 1896–2013, Barcelona: Círculo de Lectores.

Julio, Teresa. 2015. ‘Dantons Tod, de Georg Büchner: Traducciones y censura en la España franquista’, Quaderns de Filologia. Estudis Literaris, Traducción y Censura: Nuevas Perspectivas, 20, pp. 91–105.

Larios, Agustí G. 2012. ‘Del SEU al SDEUB. La protesta estudiantil a la Universitat de Barcelona (1956–1968) segons els dietaris de la Facultat de Filosofia i Lletres’, 1960–1980, dins Transicions i canvis a les terres de parla catalana. Actes del VIII congrés de la CCEPC, dirs. de d’ed. Josep Santesmases i Ramon Arnabat, Valls: Cossetània/CCEPC, p. 173–186.

Larios, Jordi, ed. 2013. La cara fosca de la cultura catalana. La col·laboració amb el feixisme i la dictadura franquista, Palma: Lleonard Muntaner.

Llanas, Manuel. 2006. L'edició a Catalunya. El segle XX: 1939–1975, amb la col·laboració de Montse Ayats, Barcelona: Gremi d'Editors de Catalunya.

———. 2007a. ‘Dues col·leccions de poesia a banda i banda de l'abisme de 1939’, dins Literatura comparada catalana i espanyola al segle XX: gèneres, lectures i traduccions (1898–1951), ed. de M. Maria Gibert et al., Lleida/Barcelona: Punctum/TRILCAT, pp. 39–47.

———. 2007b. Sis segles d'edició a Catalunya. Una síntesi històrica, Barcelona: Eumo.

———, ed. 2013. Gaziel i Josep M. Cruzet (i l'Editorial Selecta). Correspondència (1951–1964), Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Lo Cascio, Paola, et al. 2005. ‘Els portaveus durant el franquisme’. Premsa cultural i intervenció política dels intel·lectuals a la Catalunya contemporània (1814–1975), coord. de Jordi Casassas Ymbert, Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, pp. 115–130.

Maduell, Àlvar. 2007. ‘Criterion (1959–1969), un intent de revista frustrat pel franquisme’, Revista de Catalunya, 230 (juliol–agost), pp. 92–107.

Mainer, José Carlos. 2005. ‘Los primeros años de la Revista (1952–1955): diálogo desde Barcelona’, dins Prensa, impresos, lectura en el mundo hispánico contemporáneo. Homenaje a Jean-François Botrel, ed. de Jean-Michel Desvois, Bordeus: PILAR, pp. 405–421.

Malet, Antoni. 2009. El paper de la delegació del CSIC a Catalunya (1941–1956), Barcelona: Fundació Carles Pi i Sunyer.

Manent, Albert. 2003. ‘Monitor, revista literaria en catalán no autorizada por el franquismo’, Ínsula. Revista de letras y ciencias humanas, 684 (desembre), pp. 7–11.

Manjón-Cabeza Cruz, Dolores. 2005. Poesía en castellano en Barcelona, tesi doctoral, Madrid: UNED.

Marrugat, Jordi. 2008. ‘Del peix, el mar i el vent com a representacions de l'home, el món i la vida en la poesia catalana contemporània (Carner, Riba, Rosselló-Pòrcel i Palau i Fabre)’, Llengua & Literatura, 19 (2008), pp. 87–128.

———. 2011. ‘Liquidació, emergència i continuïtat de la tradició poètica catalana moderna en la cultura pública del franquisme’, dins Postguerra. Reinventant la tradició literària catalana, ed. d'Olívia Gassol, Lleida: Punctum, pp. 152.

Martínez-Gil, Víctor. 2006. ‘Els escriptors com a intel·lectuals postmoderns’, L'escriptor i la seva imatge. Contribució a la història dels intel·lectuals en la literatura catalana contemporània, ed. de Ramon Panyella i Jordi Marrugat, Barcelona: Grup d'Estudis de Literatura Catalana Contemporània / L'Avenç, pp. 299–322.

———. 2013. ‘Voluntat d'autor i establiment del text base en els textos contemporanis’, Models i criteris de l'edició de textos, Barcelona: Editorial UOC, pp. 329–361.

Martínez Martín, Jesús A. 2015. Historia de la edición en España (1939–1975), Madrid: Marcial Pons.

Masgrau, Mariona. 2002. ‘La poesía visual catalana en los años sesenta y setenta: Joan Brossa, Guillem Viladot i Josep Iglésias del Marquet’, Quimera, 220 (setembre), pp. 49–54.

Massot i Muntaner, Josep. 2008. ‘Joan Fuster i Serra d'or’, Anuari Verdaguer, 16, pp. 319–342.

Mengual, Josep. 2013. A dos tintas. Josep Janés, poeta y editor, Barcelona: Debate.

Molas, Joaquim. 2009. ‘Serra d'Or, una revista europea als anys seixanta’, Serra d'Or 597 (setembre), pp. 15–18.

Montero, Feliciano. 2005. ‘Los intelectuales católicos, del colaboracionismo al antifranquismo, 1951–1969’, Historia del Presente, 5, pp. 41–68.

Morente, Francisco. 2015. ‘La historia de los intelectuales durante el franquismo: un ensayo bibliográfico’, Bulletin d’Histoire Contemporaine de l’Espagne, 50, pp. 163–194.

Moret, Xavier. 2002. Tiempo de editores. Historia de la edición en España, 1939–1975, Barcelona: Destino.

Muntaner, Maria, et al., ed. 2010. Transformacions. Literatura i canvi sociocultural dels anys setanta ençà, Universitat de València.

Muntaner, Miquel-Lluís. 2003. ‘Quaranta anys de bona literatura: El Pont (1952–1992)’, Revista de Catalunya, 181 (febrer), pp. 69–74.

Murgades, Josep. 2013. ‘Ors: set d'autoritat, cost de dictadura’, La cara fosca de la cultura catalana. La col·laboració amb el feixisme i la dictadura franquista, ed. de Jordi Larios, Palma: Lleonard Muntaner, pp. 41–74.

Nadal, Marta. 2001. ‘Les enquestes literàries de Serra d'Or. Un apunt complementari a la de 2001’, Serra d'Or, 499–500 (juliol–agost), pp. 80–85.

Pérez Vallverdú, Eulàlia, ed. 2009a. Fantasmones rojos. La venjança falangista contra Catalunya (1939–1940), Barcelona: A Contra Vent.

———. 2009b. La política cultural municipal de l'etapa de l'alcalde Miguel Mateu i Pla (1939–1945): aspectes generals, Barcelona: Fundació Carles Pi i Sunyer.

———, ed. 2011. ‘Les catalunyes de Destino. Política de Unidad. Depuració, espanyolització i reinterpretació de la història i de la tradició cultural i literària catalanes’, dins Postguerra. Reinventant la tradició literària catalana, ed. d'Olívia Gassol, Lleida: Punctum, pp. 85–111.

Picornell, Mercè. 2013. Continuïtats i desviacions. Debats crítics sobre la cultura catalana en el vèrtex 1960/1970, Palma: Lleonard Muntaner.

Pons, Margalida, ed. 2007. Textualisme i subversió. Formes i condicions en la narrativa experimental catalana (1970–1985), Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Pont, Jaume. 2007. ‘Una revista poètica de la immediata postguerra: Entregas de poesía (Barcelona, 1944–1947). Trajectòria, programa i funció’, Literatura comparada catalana i espanyola al segle XX: gèneres, lectures i traduccions (1898–1951), ed. de M. Maria Gibert, Lleida/Barcelona: Punctum/TRILCAT, pp. 49–63.

Puig, Arnau. 2003. Dau al set, una filosofía de la existencia, Barcelona: Flor del Viento.

Pujadó, Miquel. 2001. ‘1959–2001: cinc-cents números de Serra d'Or, més de quaranta anys de cançó’, Serra d'Or, 499–500 (juliol–agost), pp. 89–91.

Rafanell, August. 2002. ‘Antoni Griera. El filòleg català de Franco’, L'Avenç, 266 (febrer), pp. 30–39.

———. 2006. La il·lusió occitana. La llengua dels catalans entre Espanya i França, vol. II, Barcelona: Quadern Crema.

———. 2011. ‘Antoni Griera, el filòleg català del Règim’, Notícies d'abans d'ahir. Llengua i cultura catalanes al segle XX, Barcelona: A Contra Vent.

Ribera Llopis, Juan M. 2011. ‘Salvador Espriu en el cau del Minotaure’, dins Entre literatures. Hegemonies i perifèries en els processos de mediació literària, ed. De Gabriella Gavagnin i Víctor Martínez-Gil, Lleida: Punctum, pp. 135–149.

Risques, Manel; Francesc Vilanova & Ricard Vinyes. 2000. Les ruptures de l'any 1939, Barcelona: Fundació Carles Pi i Sunyer / Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Rovira i Montells, Josep Maria. 2001. ‘Oriflama en el marc de l'antifranqusime osonenc’, Ausa 146, pp. 441–460.

Rubio, Fanny. 2003. Las revistas poéticas españolas, 1939–1975, Publicaciones de la Universidad de Alicantes.

Santacana, Carles. 2000. El franquisme i els catalans. Els informes del Consejo Nacional del Movimiento (1962–1971), Catarroja/Barcelona: Afers.

———. 2006. ‘L'Ateneu Barcelonès durant el franquisme’, L'Ateneu i Barcelona: 1 segle i ½ d'acció cultural, dir. de Jordi Casassas, Barcelona: RBA / La Magrana.

———. 2012a. ‘ “¡Muera la inteligencia!”: Política educativa i cultural’, dins La dictadura franquista. La institucionalització d'un règim, dir. d’Antoni Segura, Andreu Mayayo i Teresa Abelló, Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona.

———. 2012b. ‘Noves idees i praxi cultural en una societat en canvi sota la dictadura’, dins 1960–1980. Transicions i canvis a les terres de parla catalana. Actes del VIII congrés de la CCEPC, dir. de l’ed. Josep Santesmases i Ramon Arnabat, Valls: Cossetània/CCEPC, pp. 61–77.

———, coord. 2013. Entre el malson i l'oblit. L'impacte del franquisme en la cultura a Catalunya i les Balears (1939–1960), Catarroja/Barcelona: Afers.

———. 2015. ‘Los intelectuales, entre revolución, democracia y consumo cultural en los años sesenta’, Bulletin d’Histoire Contemporaine de l’Espagne, 50, pp. 75–84.

Saz, Ismael. 2015. ‘Los intelectuales del franquismo entre 1939–1953’, Bulletin d'Histoire Contemporaine de l'Espagne, 50, pp. 33–42.

Simbor, Vicent. 2002. ‘El compromís neorealista en la narrativa catalana’, dins Realisme i compromís en la narrativa de la postguerra europea, ed. d’A. Bernal i C. Gregori, Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 235–293.

———. 2005. El realisme compromès en la narrativa catalana de postguerra, València/Barcelona: Institut Interuniversitari de Filologia Valencia / Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Sopena, Mireia. 2006a. Editar la memòria. L’etapa resistent de Pòrtic (1963–1976), Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

———. 2006b. ‘Le franquisme contre la pensée. L’essai français sous la surveillance de la censure franquiste’, Pandora. Revue d’Études Hispaniques, 6, pp. 253–266.

———. 2009. ‘Intel·lectuals i pensament sota censura. Les traduccions de Llibres a l’Abast (1963–1977)’, dins AA.DD., Actes del Catorzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Budapest, 2006, vol. 1, Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pp. 415–425.

———. 2011. Josep Pedreira, un editor en terra de naufragis. Els Llibres de l'Óssa Menor (1949–1963), Barcelona: Proa.

———. 2015. ‘Los satélites de la curia diocesana. Censores eclesiásticos en la Barcelona de los sesenta’, Represura, nova època, 1, pp. 66–92. http://www.represura.es

———. 2017. ‘El giro político de la censura eclesiàstica. El caso de Critèrion, la revista de los capuchinos’, Historia Actual Online, 42 (1), pp. 57–70. http://historia-actual.org/Publicaciones/index.php/haol/article/view/1373/1140

Tafalla, Joan. 2005. ‘La mano de Israel. Reconducció del discurs franquista antisemita en la segona meitat dels anys quaranta. El cas de Destino’. Revista HMiC: Història Moderna i Contemporània, 3, pp. 169–189.

Talavera i Muntané, Meritxell. 2014. ‘Un enfocament atípic de la recepció literària: Rodoreda llegida pels censors franquistes’, dins AA.DD., Actes del Setzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Universitat de Salamanca, 1–6 de juliol de 2012, Barcelona: Associació Internacional de Llengua i Literatura / Publicacions de l’Abadia de Montserrat, vol. 3, pp. 273–294.

Tébar, Javier. 2011. Barcelona: anys blaus. El governador Correa Veglison: poder i política franquistes (1940–1945), Barcelona: Flor del Vent Editors.

Tébar, Javier; Manel Risques, Martí Marín & Pau Casanellas. 2015. Gobernadores, Barcelona en la España franquista (1939–1977), Granada: Comares Editorial.

Traverso, Enzo. 2006. Usos del passat. Història, memòria i política, València: Universitat de València.

Vall i Solaz, Xavier. 2000a. ‘Josep Maria Castellet i l'existencialisme’, Els Marges, 66, pp. 7–23.

———. 2000b. ‘La contribució de l'existencialisme a l'engatjament’, dins Les literatures catalana i francesa: postguerra i ‘engatjament’, a cura de Ferran Carbó, Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 429–443.

———. 2003. ‘La ‘temptació’ religiosa a L'Étranger i en la literatura catalana de postguerra’, dins AA. DD., Actes del Dotzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, vol. II, Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 291–309.

Vallverdú, Francesc. 2004. ‘Testimonis de repressió i censura’, dins Franquisme i repressió. La repressió franquista als Països Catalans (1939–1975), dir. de Pelai Pagès i Blanch, Universitat de València, pp. 181–188.

———. 2013. ‘La traducció i la censura franquista: la meva experiència a Edicions 62’, Quaderns. Revista de Traducció, 20, pp. 9–16.

Vidal Oliveras, Jaume. 2003. ‘Rafael Santos Torroella y la Editorial Cobalto. Promoción cultural en la posguerra’, Ínsula, 684 (desembre), pp. 11–15.

Vilanova, Antonio. 2005. Auge y supervivencia de una cultura prohibida. Literatura catalana de posguerra, Barcelona: Destino.

Vilanova i Vila-Abadal, Francesc. 2005. La Barcelona franquista i l'Europa totalitària (1939–1946). Lectures polítiques de la Segona Guerra Mundial, Barcelona: Empúries.

———. 2015. Fer-se franquista. Guerra civil i postguerra del periodista Carles Sentís (1936–1946), Palma: Lleonard Muntaner.

Ysàs, Pere & Carme Molinero. 2007. ‘La Diputació de la postguerra: 1939–1949’ i ‘De la consolidació del franquisme a la crisi de la dictadura: la diputació de 1949 a 1977’, dins Historia de la Diputació de Barcelona, 1812–2005, III: 1939–2005, coord. de Borja de Riquer, Barcelona: Diputació de Barcelona.


Refbacks

  • There are currently no refbacks.