Els estudis sobre el franquisme català i a Catalunya, 2001-2015. Una desacceleració.

Martí Marin Corbera

Abstract


L'article desenvolupa l'anàlisi del bloc temàtic corresponent als restudis sobre el franquisme català i a Catalunya (individus, grups i institucions) en el període 2001-2015, en comparació amb la tasca de recerca desenvolupada sobre els mateixos temes abans de 2001. La conclusió a la que arriba és que s'ha produït una molt notable desacceleració en el volum d'estudis sobre aquestes qüestions, que denota un canvi en els centre d'interès de la recerca sobre el franquisme català i Catalunya en els darrers anys.

Full Text:

PDF

References


Boix, J. i Espada, A. 1991. El deporte del poder. Vida i milagro de Juan Antonio Samaranch, Madrid: Temas de Hoy.

Canales, A.F. 1993. Passatgers de la mateixa barca. La dreta de Vilanova i la Geltrú (1903-1979). Alguaire: ECD.

Castillo i altres. 2000. Temps de postguerra. Estudis sobre les comarques gironines (1939-1955), Girona: Cercle d’Estudis Històrics i Socials.

Clara, J. 1987. El personal polític de l’ajuntament de Girona (1917-1987), Girona: Cercle d’Estudis Històrics i Socials.

Clara, J. 1989. ‘Els governadors civils del franquisme a Catalunya’ dins Domènech, J. i altres. L’època franquista. Estudis sobre les comarques gironines, Girona: Cercle d’Estudis Històrics i Socials.

Clara, J. 1991. Girona sota el franquisme, 1939-1976. Girona: Ajuntament de Girona / Diputació de Girona.

Clara, J.B. 1999. El Partit Únic. La Falange i el Movimiento a Girona (1935-1977), Girona: Cercle d’Estudis Històrics i Socials.

Culla, J.B. 1989. ‘Segona part: Del Pla d’Estabilització a la fi del Franquisme (1959-1975)’ dins Riquer, B.de i Culla, J.B. El Franquisme i la Transició democràtica, 1939-1988, Barcelona: Edicions 62.

Domènech, J. i altres. 1989. L’època franquista. Estudis sobre les comarques gironines, Girona: Cercle d’Estudis Històrics i Socials.

Duch, M. 1996. Reus sota el primer franquisme, 1939-1951. Reus:

Associació d’Estudis Reusencs.

Jerez Mir, M. 1982. Élites políticas y centros de extracción en España, 1938-1957, Madrid: CIS.

Marín, M. 1990. Franquisme i Poder Local: L’Ajuntament de Sabadell, 1939-1979, UAB: Memòria de doctorat.

Marín, M. 1996.‘Existí un catalanisme franquista?’ dins Anguera, P. i altres El catalanisme conservador, Girona: Cercle d’Estudis Històrics i Socials.

Marín, M. 2000a. Els ajuntaments franquistes a Catalunya. Política i

administració municipal, 1938-1979, Lleida: Pagès.

Marín, M. 2000b. Catalanisme, clientelisme i franquisme. Josep Maria de Porcioles, Barcelona: Societat Catalana d’Estudis Històrics.

Mir, C. i altres. 1997. Repressió econòmica i franquisme: l’actuació del Tribunal de Responsabilitats Polítiques a la província de Lleida, Barcelona: Abadia de Montserrat

Mir, C. 2000. Vivir es sobrevivir. Justicia, orden y marginación en la Cataluña rural de postguerra, Lleida: Milenio.

Molinero, C. i Ysàs, P. 1987a. ‘El fracàs de l’Obra Predilecta del Règim’ dins: Ucelay, E. (dir.) La joventut a Catalunya al segle XX. Materials per a una història. Vol.1, Barcelona: Diputació de Barcelona.

Molinero, C. i Ysàs, P. 1987b. ‘La diputació de la postguerra, 1939-1949’ i ‘De la consolidació del franquisme a la crisi de la Dictadura: la diputació de 1949 a 1977’ dins Riquer, B.de. Història de la Diputació de Barcelona, 1812- 2005, vol.III, 1939-1987, Barcelona: Diputació de Barcelona.

Molinero, C. i Ysàs, P. 1991. Els industrials catalans durant el franquisme, 29 Martí Marin Corbera Vic: Eumo.

Molinero, C. i Ysàs, P. 1998. Història, Política, Societat i Cultura dels Països Catalans, vol.10, La llarga postguerra. 1939-1959, Barcelona: Enciclopèdia Catalana.

Riera, I. 1998. Els catalans de Franco, Barcelona: Plaza & Janés.

Riquer, B.de. 1996. L’últim Cambó. La dreta catalanista davant la Guerra Civil i el franquisme, Vic: Eumo.

Riquer, B.de 1997. Història, Política, Societat i Cultura dels Països Catalans, vol.11, de la dictadura a la democràcia. 1960-1980, Barcelona: Enciclopèdia Catalana.

Riquer, B.de 2000. ‘Pròleg. De dirigents polítics a simples gestors. O com una burgesia nacional esdevingué local’ a Marín, M. Els ajuntaments franquistes a Catalunya. Política i administració municipal, 1938-1979, Lleida: Pagès, pp.11-26.

Riquer, B.de i Culla, J.B. 1989. El Franquisme i la Transició democràtica, 1939-1988, Barcelona: Edicions 62.

Sánchez Cervelló i altres. 1996. La provincia de Tarragona durant el franquisme (1939-1976). Política, societat i cultura (1939-1976), Tarragona: Centre d’Estudis Històrics i Socials ‘Guillem Oliver’ del Camp de Tarragona. Santacana, C. 1994. Victoriosos i derrotats: el franquisme a l’Hospitalet, 1939-1951, Barcelona: Abadia de Montserrat.

Thomàs, J.M. 1992. Falange, Guerra civil, Franquisme. FET y de las JONS de Barcelona en els primers anys del règim franquista, Barcelona: Abadia de Montserrat.

Thomàs, J.M. 1997. José M.Fontana Tarrats. Biografia política d’un

franquista català, Reus: Edicions del Centre de Lectura.

Thomàs, J.M. i altres. Franquisme a les comarques tarragonines, Tarragona: Centre d’Estudis Històrics i Socials ‘Guillem Oliver’ del Camp de Tarragona.

Vilanova, F. 1999. Repressió política i coacció econòmica. Les responsabilitats polítiques de republicans i conservadors catalans a la

postguerra (1939-1942), Barcelona: Abadia de Montserrat.

Viver Pi-Sunyer, C. 1978. El personal político de Franco, 1936-1945,

Barcelona: Vicens Vices.

Bibliografia citada (publicada després de 2000)

Aguilar, R. 2012. Memòries d’una feixa. La urbanització d’un poble pagès de la regió de Barcelona (Matadepera, 1931-1983), Matadepera: Ajuntament de Matadepera i eCOS República de Paper.

El acelerón sindicalista. El aparato de propaganda de la Organización Sindical Española entre 1957 y 1969, Madrid: Centro de Estudios Políticos y Constitucionales.

Algué, J.; Arceda, M.; Llobet, E.; Sellarès, R. i Vilà, A. 2015. Silencis,

República, Guerra Civil i repressió franquista a Navàs (1931-1945), Manresa:

Centre d’Estudis del Bages.

Amaya, A. 2013.

Andreu, M. 2015. Barris, veïns i democràcia. El moviment ciutadà i la

reconstrucció de Barcelona (1968-1986), Barcelona: L’Avenç.

Journal of Catalan Studies 2017

Autors diversos. 2002. El Primer franquisme a les terres de Lleida, 1938- 1950: actes del seminari “El primer franquisme. Lleida, 1938-1950”, Lleida: Institut d’Estudis Ilerdencs.

Autors diversos. 2010. Una esperança desfeta. Sabadell 1931-1945. Sabadell: Ajuntament de Sabadell, Museus Municipals.

Figuerola del Camp: guerra, franquisme i transició (1936-

Di Febo, G. i Molinero, C. eds. 2005. Nou Estat, nova política, nou ordre social. Feixisme i franquisme en perspectiva comparada, Barcelona: Fundació Carles Pi i Sunyer-CEFID.

Dowling, A. 2013. La reconstrucció nacional de Catalunya, 1939-2012, Barcelona: Pasado & Presente.

Dueñas Iturbe, O. i Solé, Q. 2012. El jutge dels cementiris clandestins: Josep Maria Bertran de Quintana, 1884-1960, Maçanet de la Selva: Gregal.

Espuny, M.J. i Paz, O., eds. 2008. La inspección de Trabajo (1906-2006), València: Tirant lo Blanch.

Ferré, M. 2009. El Pla de Santa Maria sota la dictadura del general Franco (1939-1975), Lleida: Pagès.

Ferrer, C. 2014. Lluitadors quotidians. L’antifranquisme, el canvi polític i la construcció de la democràcia al Montsià (1972-1979), Lleida: Edicions de la Universitat de Lleida.

Falange i poder: Lleida durant la dictadura franquista,

Autors diversos. 2014. Rubí. De la dictadura a la democracia, Rubí: CEFID

i Museu Municipal Castell.

Bordetas, I. 2012. Nosotros somos los que hemos hecho esta ciudad. Autoorganización y movilización vecinal durante el tardofranquismo y el proceso de cambio político, Tesi doctoral: Universitat Autònoma de

Barcelona.

Botifoll, C. 2010. Conflictivitat social i repressió: Santpedor (1931-1945),

Vic: Eumo.

Camps, J. 2012.

, Lleida: Pagès.

Casanellas, P. 2014. Morir matando. El franquismo ante la práctica armada,

-1977, Madrid: Los Libros de la Catarata.

CEFID. 2006. Catalunya durant el franquisme. Diccionari. Barcelona: Eumo.

Cuesta, J.M. 2014. El moviment veïnal al Barcelonès Nord (1954-1987),

Tesi doctoral: Universitat Autònoma de Barcelona.

Font, J. 2001. ¡Arriba el campo! Primer franquisme i actituds polítiques en

l’àmbit rural nord-català, Girona: Diputació de Girona.

Font, J. ed. 2007. Història i memòria: el franquisme i els seus efectes als

Països Catalans. València: Publicacions de la Universitat de València.

Garriga, J. 2004. Franquisme i poder polític a Granollers (1939-1975),

Barcelona: Abadia de Montserrat.

Gelonch, J. 2010.

Tesi doctoral: Universitat de Lleida.

Gelonch, J. 2012. El Poder franquista a Lleida, 1938-1951, Lleida:

Universitat de Lleida.

Genovès, D. 2005. Les barcelones de Porcioles. Un abecedari, Barcelona:

Proa/TV3.

Gil, M. 2016. La instauració del règim franquista a Barcelona. Depuració i

Martí Marin Corbera

reconfiguració de l’administració municipal, Tesi doctoral: Universitat de

Barcelona.

Janés, J. i altres. 2001. Guerra civil i franquisme a Molins de Rei, Barcelona:

Abadia de Montserrat.

La cara fosca de la cultura catalana. La col∙laboració amb el feixisme i la dictadura franquista, Palma: Lleonard Muntaner.

Larios, J., ed. 2014.

Marín, M. 2005. Catalanisme, clientelisme i franquisme. Josep Maria de

Porcioles, Barcelona: Base [2000].

Marín, M. 2008. ‘L’Ajuntament franquista: de la postguerra al desarrollismo (1939-1973)’, dins Manel Risques (ed.), Història de l’Ajuntament de Barcelona, vol. II, De l’ocupació napoleònica a l’actualitat, Barcelona:

Enciclopèdia Catalana, pp. 216-269.

Marín, M. 2013. ‘Polítics per als nous temps. La «nova» classe política i les seves identitats’, Franquisme & Transició. Revista d’història i cultura, 1: pp.

-48.

Marín, M. 2016. ‘La izquierda en la diputación de Barcelona: un ejemplo de

colaboración entre los partidos del antifranquismo, 1977-1984’ dins Molinero,

C. i YSÀS, P. eds. La izquierda en la Transición española, València:

Publicacions de la Universitat de València, en curs.

Molinero, C. i Ysàs, P. 2010. Els anys del PSUC. El partit de l’antifranquisme

(1956-1981), Barcelona: L’Avenç.

Molinero, C. i Ysàs, P. 2014. La cuestión catalana- Cataluña en la transición

española, Barcelona: Crítica.

Mota, J.F. 2001. Sant Cugat del Vallès (1931-1941): República, guerra civil i primera anys de franquisme, Barcelona: Abadia de Montserrat. Actualitzat

en edició digital a 2015 [url:

http://www.nodo50.org/casc/mota/-Historia-de- Sant-Cugat-del-Valles-1931-1941-Republica-guerra-civil-i-primer-

franquisme-]

Transformacions: literatura i canvi sociocultural dels anys setanta ençà, València: Publicacions de la Universitat de València.

Pagès, P. ed. 2005. La transició democràtica als Països Catalans. Història i memòria, València: Publicacions de la Universitat de València.

Mota, J.F. i Tébar, J. 2013. La muerte del espía con bragas: falangistas,

policías, militares y agentes secretos en la Barcelona de posguerra,

Barcelona: Flor del Viento.

Muntaner, M.; Picornell, M.; Pons, M. i Reynés, J.A., eds. 2010.

Ponce, J. ed. 2008. Guerra, franquismo y transición. Los gobernadores civiles

en Andalucía (1936-1979), Sevilla: Centro de Estudios Andaluces.

Risques, M. 2008. El Palau de la Duana de Barcelona. De Govern Civil a

Delegació del Govern, Barcelona: Delegació del Govern a Catalunya.

Risques, M. 2012. L’estat a Barcelona, Barcelona: Base.

Sagués, E. ed. 2011. Forçats a foc i llum. Una història oral dels masovers de

la regió de Girona, 1930-2000, Barcelona: Generalitat de Catalunya.

Sanz, J. 2009. ‘El estudio de la dictadura en las provincias. Algunas reflexiones sobre la metodología y el estado de la cuestión’ dins VII Encuentro de Investigadores sobre el Franquismo, Santiago de Compostela 11, 12 y 13

de noviembre de 2009,

[http://investigadoresfranquismo.com/pdf/comunicacions/mesa4/sanzhoya_ 32

pdf].

Journal of Catalan Studies 2017

Sanz, J. 2010. ‘Jerarcas, caciques y otros camaradas: el estudio de los poderes

locales en el primer franquismo’, Historia del presente, 15: pp.9-26.

Solé i Sabaté, J.M. 2005. El franquisme a Catalunya, 1939-1977, 5 volums,

Barcelona: Ed.62.

Tébar, J. ed. 2010. Dietari de postguerra del baró d’Esponellà, 1940-1945,

Barcelona: Generalitat de Catalunya.

Tébar, J. 2011. Barcelona, anys blaus. El governador Correa Veglison: poder

i política franquistes (1940-1945), Barcelona: Flor del Viento.

Tébar, J.; Risques, M.; Marín, M. i Casanellas, P. 2015. Gobernadores.

Barcelona en la España franquista (1939-1977), Granada: Comares.

Thomàs, J.M. 2008.

Feixistes! Viatge a l’interior del falangisme català, Barcelona: L’Esfera dels Llibres.

Varela, J. 2010. Les vides d’Eduard Aunós. Una apassionant trajectòria política entre la Monarquia i la Dictadura (1894-1967), Lleida: Pagès.

Vázquez Osuna, F. i Domènech Subiranas, I. 2003. La repressió franquista a l’àmbit local: Manlleu, 1939-1945, Barcelona-CAtarroja-Palma: Afers.

Vigués, M. 2005. Lluís G. Ventalló i Vergés (1903-1980): de la fidelitat a Sala al compromís amb el Règim, Terrassa: Fundació Torre del Palau.

Vilanova, F. ed. 2001. Dietari de guerra, exili i retorn (1936-1940), de Raimon d’Abadal i Calderó, Barcelona: Abadia de Montserrat.

Vilanova, F. 2004a. La guerra particular de Gaziel i el comte de Godó (1940- 1945), Barcelona: Ploion.

Vilanova, F. 2004a. Nuremberg. Lectures polítiques dels processos contra criminals de guerra a la Barcelona franquista, Barcelona: Fundació Carles Pi i Sunyer.

Vilanova, F. 2005a. La Barcelona franquista i l’Europa totalitària (1939- 1946), Barcelona: Empúries.

Vilanova, F. 2005b. El franquismo en guerra. De la destrucción de Checoslovaquia a la batalla de Stalingrado, Barcelona: Península.

Vilanova, F. 2010.

Vilanova, F. 2015. Fer-se franquista. Guerra Civil i postguerra del periodista

Carles Sentís (1936-1946), Palma: Lleonard Muntaner.


Refbacks

  • There are currently no refbacks.